18.10.06

Pack Frankfurt

Entre les dies 8 i 13 d'octubre de 2006 es va celebrar la 54a edició de la Fira del Llibre de Frankfurt, que va tenir l'Índia com a Convidada d'Honor. Entre els diferents actes va destacar la presentació de la cultura catalana com a Convidada d'Honor a l'edició de 2007, que es celebrarà entre el 10 i el 14 d'octubre.
Fins allà es va desplaçar una corresponsal del nostre museu literari per arreplegar una sèrie d'objectes relacionats amb la Fira, amb l'objectiu de crear un pack Frankfurt. I aquest és el resultat de la seva empresa: una bossa força cridanera per carregar de llibres; una tassa de cafè amb la inscripció 'Llegir un llibre és llegir un món' en anglès, en sànscrit i en alemany; i un pin-llibre per lluir a la solapa.




11.10.06

Reading is sexy


Una petita mostra que els holandesos tenen la mà trencada a l'hora de promocionar qualsevol acte. En aquest cas, el de llegir. Resulta que pròximament està prevista la inauguració de l'Amsterdam Public Library. Per aquest motiu es va celebrar un concurs d'eslògans amb l'objectiu d'estampar unes samarretes promocionals de la nova biblioteca. Reading is sexy va ser un dels guanyadors. Ja s´ho mereix pel simple fet de casar la lectura amb un adjectiu de connotacions tan allunyades del paper imprès.
La samarreta Reading is sexy fou adquirida pel mòdic preu de 5 euros en una fira del llibre de carrer d'Amsterdam un diumenge d'agost. Fins i tot els autors de literatura infantil i juvenil signaven exemplars als seus lectors! Ens la fan arribar la Blanca i l'Enric, que ens asseguren seguir promocionant la lectura pels carrers de Barcelona.

9.10.06

Pickwick postcard

“Un casual espectador —afegeix el secretari, a les notes del qual devem la següent relació—, un casual espectador, tal vegada no hauria notat res d’extraordinari en la testa calba i les rodones ulleres expressament adreçades a la cara d’ell (del secretari), durant la lectura de les susdites resolucions. Però per a aquells que sabien que el cervell gegantí de Pickwick treballava sota aquell front, i que els ulls radiants de Pickwick espurnejaven darrere aquelles ulleres, l’espectacle era d’interès assenyalat. Allí seia l’home que havia anat remuntant fins a llur deu els abundosos estanyols de Hampstead, i havia agitat el món científic amb la seva Teoria dels Caps Grossos, ara tan calmós i tan impertorbat com les aigües profundes d’aquells en un dia de gelada, o un espècimen soliu d’aquests en el més íntim recó d’una gerra d’argila. I, ah!, com esdevingué l’espectacle de força major interès quan, aviant-se ell a plena vida i animació, en esclatar un crit simultani de “Pickwick!” entre els seus seguidors, aquell home il·lustre pujà a pleret a la cadira Windsor, on prèviament havia segut, i parlà al club que ell mateix havia fundat! Quin estudi per a un artista no comportava aquella escena trasbalsadora! L’eloqüent Pickwick, amb una mà graciosament amagada darrere els faldons del seu frac i l’altra onejant en l’aire per a ajut de la seva abrandada declamació, mostrava, en son enlairament, els seus pantalons colants i les seves polaines que, si haguessin arrecerat un home corrent, bé haurien passat desatesos, però que, quan Pickwick els “vestia” a ells —si podem emprar aquesta expressió— inspiraven involuntària cohibició i respecte.”
Charles Dickens, "Pickwick (Documents pòstums del Club d'aquest nom)" en traducció de Josep Carner, Edicions Proa, 1931.
"Objecte volant trobat a la Casa Museu Dickens, 48 Doughty Street, WC1N Londres". Io ens escriu en aquesta postal dickensiana amb data 26 d'agost de 2006.