13.12.06

La tassa kafkiana


"Hundió la cabeza en la leche casi hasta los ojos; pero enseguida la retiró contrariado, pues no sólo la herida de su costado izquierdo le hacía dificultosa la operación (para comer tenía que mover todo el cuerpo), sino que, además, la leche, que hasta entonces había sido su bebida predilecta -por eso, sin duda, la había puesto allí su hermana-, no le gustó nada."
Franz Kafka, "La metamorfosis".

La tassa Kafka és una donació de l'Anna i l'Àlex, que l'han portat directament des de Praga.


27.11.06

Les mots du Souffleur


La Plume de Louise presenta una sèrie de caixes que contenen mots magnètics en francès per reproduir poemes de diversos autors com Paul Verlaine, Charles Baudelaire o Arthur Rimbaud, entre d'altres. La col·lecció també inclou un caixes dirigides a diferents grups d'edat i gènere.

El parisenc Doctor Oliver ens envia aquesta caixa dedicada a la Comédie Française. Amb els mots-iman que conté podreu reproduir textos dels cèlebres Jean Racine, Molière i Pierre Corneille. "Bella Marquesa, els seus ulls em fan morir d'amor", de Molière, és la que hem triat per aquesta ocasió. Però també hi podreu inventar els vostres propis missatges: "El petit gat és el rei".



20.11.06

Petita pensadora Woolf

La segona entrega de la Unemployed Philosophers Guild és aquesta nina de drap Virginia Woolf de quasi trenta centímetres d'alçada. El seu posat sembla voler convidar als més petits de la casa a apropar-s'hi per explicar tota mena d'històries. L'etiqueta que s'adjunta amb la nina ve encapçalada per una cita de la seva coneguda novel·la, "Las olas": "He perdut amics, alguns per defunció... altres degut a la seva poca habilitat per creuar el carrer".

La nina Woolf és una aportació de la Verònica Trena, de Barcelona.

15.11.06

Dos en un

Al vostre dit, és un titella! A la vostra nevera, un imant! És el cas d'aquests James Joyce i Friedrich Nietzsche. Amb ells podreu escenificar diàlegs i converses al vostre gust i aguantar la vostra llista de la compra en qualsevol superfície metàl·lica.
Aquests imants-titelles vénen acompanyats d'una etiqueta desplegable amb informació biogràfica i una cita de cadascun dels autors. Es tracta d'un dels productes que comercialitza Unemployed Philosophers Guild, que compta amb una extensa gamma de productes relacionats amb personatges del món de la literatura, la filosofia i la pintura. Ens l'ha fet arribar en Damià, de Barcelona, un bon amic i seguidor del museu.
En Nietszche ens recorda la versió rossa d'en José Mari. A qui us recorda en James?

18.10.06

Pack Frankfurt

Entre les dies 8 i 13 d'octubre de 2006 es va celebrar la 54a edició de la Fira del Llibre de Frankfurt, que va tenir l'Índia com a Convidada d'Honor. Entre els diferents actes va destacar la presentació de la cultura catalana com a Convidada d'Honor a l'edició de 2007, que es celebrarà entre el 10 i el 14 d'octubre.
Fins allà es va desplaçar una corresponsal del nostre museu literari per arreplegar una sèrie d'objectes relacionats amb la Fira, amb l'objectiu de crear un pack Frankfurt. I aquest és el resultat de la seva empresa: una bossa força cridanera per carregar de llibres; una tassa de cafè amb la inscripció 'Llegir un llibre és llegir un món' en anglès, en sànscrit i en alemany; i un pin-llibre per lluir a la solapa.




11.10.06

Reading is sexy


Una petita mostra que els holandesos tenen la mà trencada a l'hora de promocionar qualsevol acte. En aquest cas, el de llegir. Resulta que pròximament està prevista la inauguració de l'Amsterdam Public Library. Per aquest motiu es va celebrar un concurs d'eslògans amb l'objectiu d'estampar unes samarretes promocionals de la nova biblioteca. Reading is sexy va ser un dels guanyadors. Ja s´ho mereix pel simple fet de casar la lectura amb un adjectiu de connotacions tan allunyades del paper imprès.
La samarreta Reading is sexy fou adquirida pel mòdic preu de 5 euros en una fira del llibre de carrer d'Amsterdam un diumenge d'agost. Fins i tot els autors de literatura infantil i juvenil signaven exemplars als seus lectors! Ens la fan arribar la Blanca i l'Enric, que ens asseguren seguir promocionant la lectura pels carrers de Barcelona.

9.10.06

Pickwick postcard

“Un casual espectador —afegeix el secretari, a les notes del qual devem la següent relació—, un casual espectador, tal vegada no hauria notat res d’extraordinari en la testa calba i les rodones ulleres expressament adreçades a la cara d’ell (del secretari), durant la lectura de les susdites resolucions. Però per a aquells que sabien que el cervell gegantí de Pickwick treballava sota aquell front, i que els ulls radiants de Pickwick espurnejaven darrere aquelles ulleres, l’espectacle era d’interès assenyalat. Allí seia l’home que havia anat remuntant fins a llur deu els abundosos estanyols de Hampstead, i havia agitat el món científic amb la seva Teoria dels Caps Grossos, ara tan calmós i tan impertorbat com les aigües profundes d’aquells en un dia de gelada, o un espècimen soliu d’aquests en el més íntim recó d’una gerra d’argila. I, ah!, com esdevingué l’espectacle de força major interès quan, aviant-se ell a plena vida i animació, en esclatar un crit simultani de “Pickwick!” entre els seus seguidors, aquell home il·lustre pujà a pleret a la cadira Windsor, on prèviament havia segut, i parlà al club que ell mateix havia fundat! Quin estudi per a un artista no comportava aquella escena trasbalsadora! L’eloqüent Pickwick, amb una mà graciosament amagada darrere els faldons del seu frac i l’altra onejant en l’aire per a ajut de la seva abrandada declamació, mostrava, en son enlairament, els seus pantalons colants i les seves polaines que, si haguessin arrecerat un home corrent, bé haurien passat desatesos, però que, quan Pickwick els “vestia” a ells —si podem emprar aquesta expressió— inspiraven involuntària cohibició i respecte.”
Charles Dickens, "Pickwick (Documents pòstums del Club d'aquest nom)" en traducció de Josep Carner, Edicions Proa, 1931.
"Objecte volant trobat a la Casa Museu Dickens, 48 Doughty Street, WC1N Londres". Io ens escriu en aquesta postal dickensiana amb data 26 d'agost de 2006.

27.9.06

El tamboret literari



Sorprèn el que pot donar de si un tros de cartró. És el cas d'aquest tamboret llibresc estampat amb les cobertes i els lloms d'obres com "El vell i la mar" d'Ernest Hemingway, "Ana Karenina" de Lev N. Tolstoï o "Una vida para el arte" de Peggy Guggenheim.
Com mostren les fotografies, gosarem afirmar que es tracta d'una eina útil i mòbil per a la lectura tant en espais privats com públics, per accedir als llibres de les prestatgeries més altes i per emmagatzemar-hi tot tipus d'ampolles. La donació és de l'Anna Maria, de Sarrià (Barcelona).

19.9.06

La nina Madame Bovary















Setembre és sinònim de col·leccionables. I Planeta DeAgostini n'és l'editorial per excel·lència. El primer lliurament de la seva col·lecció "Damas de Época" és la nina Madame Bovary. El vestit d'Emma té tota mena de detalls i és probable que fos un dels molts capricis que causaren la fallida econòmica del seu marit.
De meritòria s'ha de considerar aquesta cessió de la Berta, de Barcelona. Tots sabem la rapidesa amb què s'esgoten aquests primers lliuraments col·leccionables als quioscs. Més endavant la cosa canvia.

27.7.06

Retrats i dibuixos de Kafka





"«És impossible defensar-se, si no hi ha una mica de bona voluntat», es va dir en Karl i es negà a contestar res més al cambrer major, malgrat que probablement això faria patir la Therese. Sabia que tot el que pogués dir seria interpretat d'una manera molt diferent de la seva i que depenia només de la manera com el jutgessin que hi trobessin res de bo o de dolent."
Fragment d'Amèrica (El desaparegut), de Franz Kafka (1883-1924), traduït per Joan Fontcuberta i Gel.
Aquesta col·lecció de set postals en carpeta de cartró ("Retrats i dibuixos") és una donació de la Núria, de Barcelona, que la va trobar a Praga a començaments dels anys noranta.

24.7.06

Artefacte santero per a Roberto Bolaño


"Al cuarto día, mientras subía por Balmes, levanté la vista al cielo y vi, en la torre de una iglesia, la siguiente inscripción: Ora et labora. No podría decirle qué fue concretamente lo que me atrajo, pero lo cierto es que sentí algo, tuve un presentimiento, supe que estaba cerca de aquello que me seducía y atormentaba, de aquello que deseaba con un vigor enfermizo. Al seguir caminando, en la otra cara de la torre, leí: Tempus breve est. Junto a las inscripciones destacaban varios dibujos que evocaron en mí las matemáticas y la geometría. Como si hubiera visto la cara de un ángel. A partir de entonces aquella iglesia se convirtió en el centro de mis andanzas, aunque me prohibí terminantemente penetrar en su interior."
Fragment de Los detectives salvajes, 1998.
Dels voltants de l'Horiginal ens arriba aquest altar domèstic consagrat a Roberto Bolaño (1953-2003) i manufacturat pel senyor Q. Una fotografia d'Ea, enviada per Subal.

16.7.06

Calendari literari


Cada setmana, dedicada a un escriptor (a la foto inferior, Thomas Bernhard). Cada dia, els noms dels autors que han nascut o mort en la data en qüestió. Així, sabem que Franz Kafka va néixer un 3 de juliol, com la Lolita Bosch, i Federico García Lorca un 5 de juny, com el Jordi Obiols. El calendari de l'editorial Aufbau és tota una tradició a Alemanya, on ja van per l'edició número 40 i on el va trobar l'estiu passat la Carme Sans, que l'ha donat a la Galeria.

5.7.06

Targeta del restaurant Pasternak, Berlín


Targeta d'un restaurant del barri de Prenzlauer Berg, Berlín, amb cuina russa i ple de retrats del poeta i premi Nobel Boris Pasternak. En una cara, hi veiem aquesta bonica fotografia de l'autor del poema èpic L'any 1905 i de la novel·la romàntica Doctor Givago. L'altra cara conté publicitat de la cafeteria Gorky Park, una al·lusió més propera a les pel·lícules d'espies que a la literatura russa. Una donació del Javier, Barcelona.

23.6.06

Moneda commemorativa




Cuentan los hombres dignos de fe (pero Alá sabe más) que en los primeros días hubo un rey de las islas de Babilonia que congregó a sus arquitectos y magos y les mandó construir un laberinto tan perplejo y sutil que los varones más prudentes no se aventuraban a entrar, y los que entraban se perdían. Esa obra era un escándalo, porque la confusión y la maravilla son operaciones propias de Dios y no de los hombres. Con el andar del tiempo vino a su corte un rey de los árabes, y el rey de Babilonia (para hacer burla de la simplicidad de su huésped) lo hizo penetrar en el laberinto, donde vagó afrentado y confundido hasta la declinación de la tarde. Entonces imploró socorro divino y dio con la puerta. Sus labios no profirieron queja ninguna, pero le dijo al rey de Babilonia que él en Arabia tenía un laberinto mejor y que, si Dios era servido, se lo daría a conocer algún día. Luego regresó a Arabia, junto sus capitanes y sus alcaides y estragó los reinos de Babilonia con tan venturosa fortuna que derribó sus castillos, rompió sus gentes e hizo cautivo al mismo rey. Lo amarró encima de un camello veloz y lo llevó al desierto. Cabalgaron tres días, y le dijo: «¡Oh, rey del tiempo y substancia y cifra del siglo!, en Babilonia me quisiste perder en un laberinto de bronce con muchas escaleras, puertas y muros; ahora el Poderoso ha tenido a bien que te muestre el mío, donde no hay escaleras que subir, ni puertas que forzar, ni fatigosas galerías que recorrer, ni muros que te veden el paso».
Luego le desató las ligaduras y lo abandonó en mitad del desierto, donde murió de hambre y de sed. La gloria sea con Aquel que no muere.
Jorge Luis Borges, "Los dos reyes y los dos laberintos", El Aleph

Continuem amb els objectes relacionats amb Borges gràcies al nostre donant Carles Álvarez. En aquest cas es tracta d'una moneda de dos pesos argentins encunyada el 1999 en ocasió del centenari del naixement de l'escriptor.

12.6.06

Pitjapapers amb l’efígie de Stevenson



Robert Louis Stevenson (1850-1894) va passar els últims anys de vida a Samoa, època de què data el retrat que es reprodueix en aquest pitjapapers que ens ha enviat en Juan Manuel i que firma Girolamo Nerli. L’objecte procedeix d’Escòcia, terra natal de l’autor de L’illa del Tresor.

8.6.06

Figureta una mica articulada de Poe

I el Corb de mi no es separa, seu encara, seu encara,
sobre el pàl·lid bust de Pal·las del portal del meu recés;
veig als seus ulls la parença d’un diable en somnolença,
el llum la seva ombra llença sobre el sòl ara i adés
i de l’ombra la meva ànima, que hi tremola ara i adés,
no es podrà aixecar —mai més!
(fragment d'"El corb", traducció de Xavier Benguerel).

Aquesta action figure que representa l'escriptor Edgar Allan Poe (1809-1849) és una donació de Carles Álvarez.

El cap de Borges

"Uno de los hábitos de la mente es la invención de imaginaciones horribles. Ha inventado el Infierno, ha inventado la predestinación al Infierno, ha imaginado las ideas platónicas, la quimera, la esfinge, los anormales números transfinitos (donde la parte no es menos copiosa que el todo), las máscaras, los espejos, las óperas, la teratológica Trinidad: el Padre, el Hijo y el Espectro insoluble, articulados en un solo organismo... Yo he procurado rescatar del olvido un horror subalterno: la vasta Biblioteca contradictoria, cuyos desiertos verticales de libros corren el incesante albur de cambiarse en otros y que todo lo afirman, lo niegan y lo confunden como una divinidad que delira."
Fragment de "La Biblioteca Total". El cap de Jorge Luis Borges (1899-1986), convertit aquí en cendrer, és una donació de Carles Álvarez.

2.6.06

Retrat de l'artista convalescent


De ben jove, l'escriptor irlandès James Joyce (1882-1941) va començar a desenvolupar una malaltia dels ulls que li acabaria fent pràcticament impossible l'operació de llegir. Aquesta postal que ens ha enviat en Ferran mostra l'autor d'Ulisses convalescent d'una operació.

30.5.06

Bitllet de mil pessetes


Els bitllets ja no són el que eren. Mireu, si no, el que ens ha enviat la senyora Isabel de Barcelona. El bust del dramaturg i polític José de Echegaray (1832-1916) va ocupar aquests bitllets de mil pessetes que es van posar en circulació a mitjan anys setanta. Ara bé, molt ens temem que l'honor no es devia a la seva obra com a escriptor ni al fet que el 1904 li fos concedit el Premi Nobel de Literatura amb Frederic Mistral, sinó a la celebració del centenari del decret llei pel qual Echegaray va concedir al Banc d'Espanya el monopoli sobre l'emissió de bitllets.

28.5.06

Robinotxo

Al començament desconcerta una mica, però quan fa una estona que te'l mires descobreixes que li estàs agafant afecte. Ninot de paper maixé, representa una figura de fusta (veure les articulacions), la qual cosa, junt amb el nas punxegut, ens fa pensar en Pinotxo. ¿Però i el color verd de la indumentària? ¿I el barret amb ploma? Aquí ens inclinem per Robin Hood. Com que no ens hi aclarim gaire, l'hem batejat amb el nom de Robinotxo. Una donació de la Júlia de Sant Andreu.

"Milagrito" per a ben escriure

Arribat de Mèxic, aquest petit objecte posseeix certs poders que beneficien qui el té en custòdia. Diuen que existeixen representacions de totes les parts del cos i que el sol·licitant de miracles pot escollir el fragment que casi més amb la gràcia que necessita. La Lolita Bosch va demanar un braç dret, el que fa servir per escriure, i diríem que, fins ara, no li ha estat perjudicial.

23.5.06

Llanterna de recital

No tan potents com els focus que il·luminen una a una les butaques dels avions, però suficients per fer llum sobre els versos que reparteixen per seguir sobre paper els participants del Festival Internacional de Poesia de Barcelona. No du senyals identificatius, però podem certificar-ne la procedència. Una donació de la Maria Lluïsa.



Calendari Capmany



Dotze autores per a dotze mesos: Woolf, Beauvoir, Rodoreda, Leveroni... Un homenatge metamorfosat en "donanatge" -el terme no ha fet fortuna!- a l'escriptora Maria Aurèlia Capmany l'any després de la seva mort.

11.5.06

Llibreta màgica



Diuen que escriguis el que escriguis a l'interior d'aquesta llibreta, si la sacseges bé en sortirà literatura. Amb una mica més d'art, fins i tot una pel·lícula. Procedeix de la Mostra Iberoamericana de Drets Audiovisuals celebrada l'any passat a Barcelona. Una donació de l'Ada Castells.

7.3.06

Drap literari












Va començar fent servei com a individual amb classe i ara és un drap de cuina que continua aportant un toc de distinció. Repassar amb la vista lloms de llibres en una biblioteca ha estat sempre un esport molt noble. Una donació de l'Anna Cammany, Barcelona.

"Mug" Penguin


L'editorial britànica Penguin, especialitzada en llibre de butxaca, va celebrar els setanta anys de trajectòria el 2005 i una de les coses que va fer va ser produir tot de tasses amb els títols i els colors -taronja, blau, verd i violeta- de la seva època clàssica.